La composició d'aliatge de les plaques d'ànode de plom afecta directament el seu rendiment i vida útil. Les plaques d'ànode de plom tradicionals adopten principalment aliatges binaris com ara Pb-Sb i Pb-Ca-Sn, però aquests aliatges tenen problemes com ara una alta taxa de corrosió, una pel·lícula passiva inestable i una vida útil curta. Amb el desenvolupament de la tecnologia, els sistemes d'aliatge quaternari (Pb-Ag-Sn{-Bi{-Ca) s'han convertit gradualment en el corrent principal, cosa que pot millorar significativament el rendiment integral de les plaques d'ànode.
La composició específica de l'aliatge (percentatge en massa) és la següent: Ag: 0,3-0,8%, Sn: 1,0-2,5%, Bi: 0,1-0,5%, Ca: 0,01-0,05%, i el saldo és de plom (Pb), amb el contingut total d'impureses inevitables Inferior o igual a 0,05% o 0,05% (F 0,05% o igual a 0,05% Inferior o igual al 0,02%). Cada element d'aliatge té un paper únic: la plata (Ag) pot millorar la densitat i l'estabilitat de la pel·lícula passiva, reduir la taxa de corrosió; estany (Sn) millora la resistència mecànica i la resistència al desgast de la placa d'ànode; el bismut (Bi) refina els límits del gra, inhibeix la corrosió intergranular i allarga la vida útil; el calci (Ca) millora encara més la resistència mecànica i evita la deformació de la placa de l'ànode.
A més, el contingut dels elements d'aliatge es pot ajustar segons les condicions reals de treball de la cèl·lula electrolítica (com la concentració d'electròlits, la densitat de corrent i la temperatura de funcionament). Per exemple, en sistemes electrolítics d'alta-densitat de corrent, el contingut de plata i estany es pot augmentar adequadament per millorar l'estabilitat de la pel·lícula passiva. En comparació amb les plaques d'ànode d'aliatge binari tradicionals, les plaques d'ànode de plom d'aliatge quaternari tenen una vida útil augmentada en 1,5 vegades i l'eficiència actual es pot millorar en un 0,5-1%, arribant a més del 90%.
